Per acabar la tardor... DESFÉS-TE d’allò que ja no vols

Sílvia Arrufat Fargas
3 dic 2016
3 Min. de lectura

Estem arribant al final de la tardor per donar pas a l’hivern, època de recolliment, de buit... els arbres es van desprenent de les últimes fulles velles, que ja no passaran a la propera primavera i els animals comencen a fer els caus per arrecerar-se del fred.

I tu? Què fas en aquesta època de l’any? Dediques estones a escoltar quines són les teves “fulles velles”, aquelles que ja no et serveixen, per deixar-les anar? O encara vas a ritme de primavera, produint i produint per recollir els fruits a l’estiu?

La majoria de nosaltres anem tan atrafegats durant la setmana que no ens adonem que hem canviat d’estació de l’any i que, si seguíssim el compàs de la natura, ara és una època idònia per parar-se un moment, reflexionar sobre “les collites estiuenques” i poder valorar què és allò que encara ens val i què és allò que ja no ens serveix, que s’ha fet vell, que ha caducat (possiblement una relació, una creença que ens perjudica, un comportament, una situació dolorosa ja passada...).

En aquesta societat on vivim, estem acostumats a acumular coses, ja siguin béns materials, amics, desitjos... i encara en volem més, però arriba un moment en què l’armari queda tan atapeït que si hi poséssim alguna cosa més, per petita que sigui (potser una fantasia o una experiència positiva), les portes ja no tancarien i segurament no trobaríem allò realment valuós que ha quedat al fons de tot.

En aquest sentit, si de tant en tant buidem l’armari de tot allò que ens fa mal, que ens atrapa a repetir una i altra vegada el mateix, que ens paralitza... estarem tenint un gest amorós, respectuós cap a nosaltres, ja que fent-ho, podrem omplir-lo ordenadament de noves creences que ens impulsin a sortir de la zona de confort, de relacions més sanes, etc.

Vols fer una neteja tardorenca del teu armari emocional?

Et proposo una meditació ben simbòlica, que la pots fer enmig d’un bosc, amb arbres que es deslliuren de les fulles seques i probablement amb la pluja fina que neteja cada racó de natura aquesta època de l’any.

Si vols, descalça’t. Es tracta d’una meditació per fer-la dempeus, com si fossis un arbre més dels que t’envolten, per tant, col·loca’t tot notant com les plantes dels peus toquen el terra, s’enfonsen una mica i com tot el teu cos es manté dret, recte però relaxat.
Tanca els ulls i fes tres respiracions profundes.
Imagina’t que ets un arbre i que de sota els peus et surten unes arrels que t’ancoren a la Terra, observa com són aquestes arrels i fins a quin punt aprofundeixen en el subsòl.
Observa també com el teu cos es va alçant com si fos el tronc d’aquest arbre ple de vida que ets tu i com connecta amb l’Univers, tot convertint-te en un canal d’energia entre el cel i el terra.
Alça els braços, que es convertiran en les branques del teu arbre, i pren consciència de com les mou el vent (si en fa), si són lleugeres o robustes...
I ara, posa atenció al teu cor, al teu interior: què és allò que ja no necessites? Un dolor que et rosega per dins? La por paralitzadora? Escolta’t. I a mesura que et vagi sorgint cada cosa de què vols desfer-te, visualitza-la: mira com passa del cor als braços que són les branques i, amb una forta sacsejada d’aquestes branques que tens, veus com això se’n va, lluny, s’ho emporta l’aire.
Repeteix aquest procés per cada aspecte que ja no vulguis a la teva vida.
Un cop t’hagis desvinculat de tot allò que et fa mal, torna a tu: com estàs, arbre? Com estan les teves arrels que et connecten amb la Mare Terra, el tronc, les branques i la copa que et connecten amb l’Univers? Contempla’t sense jutjar-te.
Per acabar, abaixa les branques, fes tres respiracions profundes i obre els ulls a poc a poc. Observa la meravella de la natura i dóna-li les gràcies per haver-te ajudat a treure tot allò que ja no vols.